1 rompre petar. Li va petar un braç (fam.) fracturar, es diu esp. d'un os. trossejar(->) esbocinar(->) esmicolar(->) esdernegaro fer dernes, trencar una cosa, esp. de terrissa. estronyar, trencar un tronc, branca, canya, etc. esbardellar, trencar amb violència una cosa. escantellaro [...]

trencar, escurçar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

rompre (o trencar) el coll Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 desballestar fer malbé estropellar estifollar trossejar(->) gastar(->) destruir(->) trencar(->) estronxar(els sembrats, etc.) deformar(->) malmetre(->) 2 derrotar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 estripar. 2 trencar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

desbrocar estotar, trencar el broc gros. esbroquellar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

trencada, acció de trencar de camí. revolt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 barrar tallar trencar rompre interrompre. 2 apoderar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 trencar. 2 llaurar, artigar, conrear. 3 interrompre. 4 violar. 5 Rompre amb algú. enemistar-se, renyir. trencar l'amistat estar ben llest(per a algú). El teu germà està ben llest per a mi, hem romput. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]